miércoles, 30 de julio de 2014

Downshifting o com viure millor amb menys...

O el que seria el mateix... Reducció de la marxa, és definit per la wikipedia com un comportament social o tendència en la que els individus viuen vides més senzilles per escapar del materialisme obsessiu i reduir la tensió, estrés i els trastorns psicològics que l'acompanyen. Es tracta de trobar un millor equilibri entre oci i feina i centrar els objectius de la vida més en la realització personal i la construcció de relacions enlloc del consumisme i l'èxit econòmic.


I molts direu... t'has tornat boig!!!!!!!!!  això no pot ser una tendència sinó una antitendència un contrasentit, i és que l'educació rebuda, la de la competitivitat, la de ser competitiius, eficàcia/eficiència, resultats numèrics, ingressos, currículums, millora de resultats, quantitat vs qualitat, prestigi, status, notorietat, protagonisme, nivell de vida, nivell social, comparació social, i moltes altres expressions més, no son més que "xips" que ens han introduit en la nostra particular metàfora de la computadora, en el nostre petit ordinador personal "cerebral" per a "governar" les nostres voluntats, el nostre dia a dia, el nostre futur i en definitiva la nostra existència com a éssers humans, per convertir-mos sovint en ratolins productius que van arreplegant les ametlles per a fer més passable l'hivern als "mandamasses" als governants...

No soc gaire de mirar la TV, però l'altre dia vaig veure un tros d'un programa "El Jefe" o algo així, i vaig trobar un moment interessant, quan el suposa Jefe (sinó és que tot això no és més que un montatge televisiu...) dins del seu jeet privat es demana:  "Estoy pensando en mi gente y en que quizás debería reducir el uso de mi avión privado para compensar económicamente...." i seguia...  els pèls... de punta.

Vivim una realitat on cada vegada més queda patent la diferenciació social  que marca la possessió o no de diners, i per tenir-los s'ho val tot, trepitjar el coll a companys amb el conegut "trepisme" de trepar..., la mentira, l'engany, la falsetat, la hipocresia, la lluita entre iguals, l'ús sesgat de la informació (ja ho diuen la información es poder...) o senzillament anar complint amb coratge i sufrida  entrega amb les ordres establertes "aguantant" es "chaparrón" i fent ús de la calculadora per arribar a la fi de mes mentres veus que qui menys té i més necessita menys reb i que qui més sobrat va més reb, els diners van als diners... diuen....   i és que aquest sistema capitalista es troba en un punt molt sàdic de la seva evolució. No hi ha dia que no vegem, ja no a la TV, sinó al carrer, ja no desconeguts, sinó coneguts, propers, passant-ho realment magre...

El downshifting, surt com a necessitat de dir basta!, de sortir-se de la roda de hamster en la que ens trobam inmersos la majoría, llevar-mos l'espassa de Damocles que tenim a sobre i que ens amenaça de caure-ns damunt si no donam el 100% sense aixecar la mairada o mirar de cua d'ull per veure altres possibilitat existencials. I cada 4 anys, sortir de la roda per anar a votar, a donar-li el poder a un altre "escollit" que serà qui ens marcarà el ritme, qui decidirà la vida que podrem dur i com dur-la i amb això... al cap i a la fi... la nostra felicitat....

Un petit extracte del manifest de la reducció escrit per Tracy Smith:
El dinero - Estamos rodeados por la cultura del crédito del "Compre ahora, pague después" y hemos olvidado el valor de nuestros ingresos reales. Cuanto más dinero gastamos, más tiempo debemos trabajar para pagarlo. Recordemos - Las mejores cosas en la vida son gratis. Vuelva a aprender el valor del dinero y viva con lo que gana.
Tiempo - ¿Cuál es el punto de poseer una fortuna, si no tenemos tiempo para gastarla? Recordemos - El regalo más importante es el tiempo. Disfruta de más tiempo con las personas más importantes de tu vida.

Els seus principals valors serien, la ralentitzar el ritme de vida, passar el temps de manera més significativa, minimitzant l'ús dels diners, gaudir del temps lliure en companyia dels éssers estimats, fugint de l'egoisme i l'aïllament de la societat moderna.  Amb això es guanya en temps lliure, delimitant al treball a la seva porció "necessària" lliurement escollida i fugint dels béns innecessaris que anem acumulant sovint fruit d'un eficaç sistema propagandistic que ens va generant una necessitat rera l'altra...  Traduit al dia a dia, això implica un canvi en la nostra conducta, en l'estil de vida, sempre de forma voluntària  i sovint lligats a moments especials de canvi natural del cicle vital, neixement d'un fill, canvi de feina, etc...

Decreixement, aquesta és la clau en un món on si seguim creixent així esgotarem en poques generacions els recursos fungibles de que disposem...
I ara cal demanar-se...  necessito tot el que tenc, tenc el que realment necessito, gaudeixo realment de temps lliure abastament, quan la vida toqui a la fi, crec sincerament que hauré fet tot allò que desitjava fer, estic en camí correcte, el meu camí... o estic seguint un camí imposat per algú altre.

Vos deixo un grapat de enllaços a webs i llibres per qui vulgui aprofundir sobre el tema.

Salut i a governar la nostra existència, és la nostra màxima responsabilitat envers nosaltres mateixos!

Llibres

  • Blanchard, Elisa A. (1994). Beyond Consumer Culture: A Study of Revaluation and Voluntary Action. Unpublished thesis, Tufts University.
  • Etziomi, Amitai. (1998). Voluntary simplicity: Characterization, select psychological implications, and societal consequences. Journal of Economic Psychology 19:619-43.
  • Mazza, P. (1997). Keeping it simple. Reflections 36 (March): 10-12.
  • Saltzman, Amy. (1991). Downshifting: Reinventing Success on a Slower Track. New York: Harper Collins.

Webs

lunes, 7 de julio de 2014

Dependència Emocional: t'estimo o... et necessito??

Un concepte ben de moda a les relacions actuals és el de "dependència emocional", un terme que sovint el cincunscrivim a les relacions "de parella" però que sovint afecta a altres àrees de la nostra vida social, pot existir dependència emocional en les relacions entre amics, en les relacions amb els progenitors, o bé en les pròpies de l'entorn laboral. 

 El/la depenent/a és una persona caracteritzada per una baixa autoestima, por a la soletat, ansietat, estat d'ànim deprimit, necessitat d'agradar o de compartir el mateix punt de vista u opinó, dèficit d'habilitats socials, per dir-ne alguns dels més rellevants. 

 En canvi la persona amb la que s'estableix aquest tipus de vincles sol ser una persona amb alta autoestima, amb un bon autoconcepte de sí mateix, sovint egocèntrics, soberbis i arrogants que exerceixen un rol dominant, menyspreant l'opinió dels altres i solen mostrar bones habilitats socials. 

 Les relacions de dependència emocional es caracteritzen per seguir una espècie de cicle. A l'inici de la relació tot sembla normal, llavors es pasa a una fase com a de submissió on el depenent comença a idealitzar a la seva parella (en cas de dependència fora de la relació de parella estaríem parlant de sobrevaloració del poder, coneixements i aptitus de l'altre persona ja sigui progenitor, amic, cap, etc...) en aquesta fase s'asumeix un status inferior i amb caràcter inamovible envers a l'altre persona donant-li la potestat de governar el curs de la relació. De mica en mica es va deteriorant la relació de dependència ja que s'agreuja el desequilibri, apareix el maltractament psicològic, el malestar i el patiment, aquí apareix també la por excesiva a la soletat que fa una funció de lligam patològic a la relació tancant el cercle viciós. 

 En la fase següent, es produeix la ruptura de la relació ( en cas de ser depència fora de la parella en aquest punt hi trobaríem les típiques discusions periòdiques entre els membres de la relació pares-fills, cap-col.laboradors, etc... en que es dona un cert distanciament temporal, una evitació de contacte, etc...) de totes formes la inciativa la sol prendre el dominant fet que pot provocar en el depenent sentiments d'abstinència i/o sentiment de culpabilitat envers a que no hagi funcionat la relació, degut sobretot a la seva baixa autoestima fent així atribucions internes sobre el fracàs de la relació. 

Posteriorment si la relació s'acaba definitivament, és molt probable que la persona submissa, la depenent emocional, en la recerca d'omplir el buit, acabi buscant a una altre persona que substitueixi el rol dominant al que es trobava sotmesa, d'aquí la importància d'aconseguir aturar i rectificar patrons de funcionament. 

 És curiós veure com la sintomatología associada a la dependència emocional en els moments d'abstinència, quan s'ha donat el distanciament de la persona dominant, solen aparéixer pensaments obsessius, malestar, sofriment, angoixa, desesperació, ansietat, plorera, tristessa, depresió, dificultat per a dormir i ideació relacionada amb el re-inici de la relació com a sol.lució a tot aquest malestar. De fet si la parella o persona de rol dominant dona expectatives de reprendre la relació, tota aquesta simptomatología pot desaparéixer de cop. 

 Quan aquesta dependència emocional es dona dins la relació de parella, sol ser bastant evident, però quan es dona dins l'entorn familiar per exemple entre pares i fills adults, sol quedar enmascarada en les típiques "males relacions" o relacions disimètriques, essent símptoma d'una mala evolució de les relacions naturals en el pas des de l'etapa infantil fins a l'adulta, passant de la protecció paterna necessària per a créixer i desenvolupar-se els fills en un entorn saludable i segur, a una sobreprotecció, a una ajuda excessiva en resoldre els petits conflictes quotidians que es vagin trobant els fills a mesura que afronten etapes més complicades de la seva vida, estudis, primeres feines, primeres parelles etc... aquest estil no deixa als infants i porteriors adults joves aprendre tot el repertori cognitiu/conductual necessari per afrontar en garanties les dificultats o almanco i amb el mateix efecte, impedeix que un cregui en les seves pròpies capacitats per enfrontar-se en garantíes d'èxit als problemes. 

 Arriba un moment en totes les relacions paterno/filials en que han de deixar de veurer-se amb els rols de pare/fill per passar a veurer-se i acceptar-se com a "iguals",  cadascú amb la seva personalitat, amb les seves habilitats, els seus gustos, les seves inquietuts i les seves maneres d'assolir els objectius, de resoldre els conflictes, en definitiva de viure la seva vida. En aquests casos és fonamental rompre el cordó umbilical, posar-se cadascúna de les dues parts al seu lloc, reconixer-se autònoms un d'avant l'altre, mostrar-se agraïts per tot el camí recorregut i finalment recomençar una nova relació basada en el compromís, el respecte mutu i la confiança, deixant de banda les pors, l'angoixa i els rols de pare que tot ho sap per experiència i/o de fill que sempre serà "es meu nin petit", rols del tot desadaptatius que acaben per aconseguir fer fracasar el propi objectiu que les va generar, el benestar i creixement madur de la descendència.



Per acabar un grapat de recursos i referències bibliogràfiques extretes de la wikipèdia i que segur vos resultarán d'interés:

Referencias[editar]

Bibliografía[editar]

  • Bisquerra Alzina, R. Educación para la ciudadanía: el enfoque de la educación emocional.
  • Castelló Blasco, J. Dependencia emocional: características y tratamiento.
  • Castelló Blasco, J. La superación de la dependencia emocional.
  • Congost. S. Manual de dependencia afectiva.
  • Congost. S. Cuando amar demasiado es depender.
  • De la Villa Moral Jimenez, M y Sirvent Ruiz, C. Dependendencias sentimentales o afectivas: etiología, clasificación y evaluación.
  • DSM-IV-TR. Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales.
  • Estela Retana Franco, B y Sánchez Aragón, R. El amor como adicción: la visión de los adolescentes y de los adultos.
  • López Sánchez, F. Desarrollo afectivo y social.
  • Mallor Plou, P. Relaciones de dependencia: ¿Cómo llenar un vacío existencial?
  • Riso, W. ¿Amar o depender?: cómo superar el apego afectivo y hacer del amor una experiencia plena y saludable (9edª).
  • Riso, W. Los límites del amor: cómo amar sin renunciar a ser tu mismo (3ªed).
  • Ruiperez, D y L. Lobo. L.Mi mente es mi enemigo.
  • Sirvent, C y Villa Moral,M. La dependencia sentimental o afectiva.