jueves, 26 de noviembre de 2015

Psicologia de la salut

Avui vos vull parlar d'una de les branques que més treballem a la consulta a Recursos naturals amb la gent interessada trobar alguna cosa pel mal de cap, o rebre un massatge per una contractura recurrent i periòdica, o per aquell aparentment senzill problema de pell a les mans, i un llarg etc, de solicituts que aparentment són per temes "físics" però que sovint son la conseqüència visible, la somatització d'altres factors psicològics que ens estan generant un determinat desequilibri. M'estic referint a la disciplina de la Psicología que estodia la Salut.

La Psicologia de la salut és la branca de la Psicologia que es dedica a  aplicar els coneixements psicològics a l'àmbit del procés de salut-malaltia a tots els nivells. Així l'APA (American Psychological Association) la defineix com a "la suma de les contribucions educacionals, científiques i professionals de la disciplina psicològica en la promoció i el manteniment de la salut, la prevenció i el tractament de les malalties, la identificació de l'etiologia i el diagnòstic dels factors associats a la salut, la malaltia i la formació de la política de salut" (Pérez Lovelle, 2002).

Fins a día d'avui ha imperat un reduccionisme mèdic que limitava la intervenció en les diferents malalties des d'una òptica purament mèdic-biològica  assumint sempre una causalitat biologista. aquest paradigma està més que obsolet i avui en dia ja no es pot fer ulls clucs sa la realitat dels estudis científics que demostren l'estreta i vinculant relació entre les vivències personals, el món psíquic de la persona i el correlat físic. Així doncs, no existeixen només causes físiques o químiques de les malalties sinó també causes socials i causes psicològiques.

Així doncs, l'evolució de la pràctica clínica ha demostrat la importància dels factors psicològics en el desenvolupament de les malalties i en la seva recuperació.

"La medicina sólo puede ser psicosomática. Cuando deja de serlo se convierte en veterinaria" (Luis Cencillo)

Segons Morales Calatayud, 1999, la psicologia de la salud s'interessa per l'estudi d'aquells processos psicològics que participen en la determinació de la salut, en el risc de contreure una malaltia, en la condició de la malaltia i en la recuperació, així com en les circumstàncies interpersonals que es posen de manifest en la prestació dels serveis de salut. 

D'aquesta manera podríem definir els objectius de la psicologia de la salut en:

1.- Promoure estils de vida saludables
2.- Prevenir les malalties ajudant a modificar conductes associades a malalties.
3.- Tractar i rehabilitar les malalties específiques conjuntament amb la resta de professionals de la salut.
4.- Avaluar i millorar el sistema de sanitari (polítiques de salut) treballant directament sobre els anomenats "factors de risc".

S'ha demostrat àmpliament la relació causal entre factors emocionals i la resposta fisiològica de l'organisme, fet que demostra que els processos cognitius que están implicats en les emocions, estableixen patrons específics de resposta orgànica, fet que permetria un millor afrontament de les malalties com per exemple en trastorns de l'alimentació, càncer, cardiopatíes i molts més.

De cada vegada més però entren en joc també els factors socials, així doncs la psicologia de la salut es va redirigint de cap a  incloure i donar la importància que es mereixen els factors socials dins la generació i manteniment de les patologies, deixant ben clara la influència dels entorns familiars, laborals, d'amistats, i dels models socials d'autovaloració i recolzament. En aquest cas ha despuntat com a models clau els que investiguen l'estrès, la patologia per antonomàsia en la nostra societat actual, la societat de les presses i les emocions negatives associades. Tot això fa que el paper dels psicòlegs de cada vegada vagi més enllà d'un senzill esquema assistencial, assumint un compromís social i treballant per la millora de la qualitat de vida de les persones, investigant, diagnosticant, creant estratègies de promoció de la salut i el disseny de programes comunitaris.



BIBLIOGRAFIA:

SIMÓN, MIGUEL ÀNGEL (1999) Manual de Psicología de la Salud. Ed Biblioteca Nueva.

SIMÓN, MIGUEL ANGEL  (1993) Psicología de la Salud. Aplicaciones clínicas y estrategias de intervención. Ed Pirámide Psicología.

MORALES CALATAYUD, F., (1999) Introducción a la psicología de la salud. Paidós. Bs. As.

sábado, 26 de septiembre de 2015

La gestió dels fills en clau d'humor.

Sé que pot sonar un poc fred el concepte de "gestió de fills", sembla com si els haguéssim aficat al sac de les tasques i funcions laborals, o com a fruit d'una professionalització de les tasques parentals, però el que està clar i que m'agrada del que transmet en Carles Capdevila en aquesta conferència és l'acceptació en clau d'humor del canvi, de la realitat de la paternitat/maternitat. espero que ho disfruteu. Salut i bon cap de setmana!!!


viernes, 25 de septiembre de 2015

Psicología i infertilitat (1)

Avui ens aproparem una mica a un fet cada día més comú en la nostra societat com és la "infertilitat" per tal de veure quines aportacions podem fer des de la psicologia per ajudar a les parelles infèrtils.

La reproducció humana passa per moments de molts de canvis, tant amb la necessitat real de procreació que actualment ja no está lligada  a la supervivència com a espècie, com en les pressions socials, la valoració social del fet de "ser pares",  i un clar retràs en l'edat de procrear deguda també a la necessària estabilidad mínima per assegurar un poc el futur a la prole, s'estodia fins més tard, no es tenen feines ben remunerades fins més endavant (si hi ha sort de tenir feina...) i els joves s'independitzen dels seus pares molt més tard que abans. Tot plegat fa que sovint s'afronti la maternitat/paternitat amb edats més avançades, gairebé en la part final del cicle procreador humà, influint directament en la qualitat de l'esperma en l'home i capacitat d'ovulació de la dona.

La majoria dels estudis al respecte d'aquest tema es duen a terme amb parelles que ja han acudit a demanar ajuda a centres de reproducció humana, fet que suposa un biaix important. També hi han parelles que mai arribaran a saber que son infèrtils i en d'altres parelles aquest fet s'oculta degut al valor social que encara conserva el fet de la paternitat/maternitat.


Es tracta si més no d'una problemàtica un tant especial, ja que s'enten la infertilitat com la incapacitat de concebir després d'un any de mantenir relacions sexuals regulars no protegides (WHO,1993), així doncs les persones que presenten aquesta problemàtica, no pateixen cap tipus de repercusió física negativa, no tenen símpotmes, ni mal, ni impediments físics, ni corren el risc de patologíes derivades, és a dir, només s'evidencia quan davant reiterats intents no s'assoleix l'ansiat embaràs. Diguem que no están malalts!

Arribats al punt de la demanda d'ajuda per a la reproducció, és quan les diferents proves diagnòstiques indicaran o descartaran l'existència de patología biológica i serà el moment en que depenent de com cada pacient interpreti, valori i afronti aquesta situació ens trobarem davant d'un fet insignificant, important o davant un veritable problema personal i sovint de parella.

El factor clau que ho determinarà serà "el desig de tenir un fill biològic". Aquesta variable és la que modularà les conseqüències del descobriment de la infertilitat, provocant en la majoria de casos una gran frustació de l'aspiració de procrear, tant a nivell personal com de parella.



Aquesta frustació enfront a una fita vital com pot ser tenir un fill, té un factor de sorpresa, inesperat i que romp amb la creença de que "la procreació és un procés voluntari" que s'assoleix amb la pràctica desprotegida de relacions sexuals, fet que s'encarrega la societat de fomentar amb totes les campanyes enfocades a evitar la concepció indesitjada, partint de la base de que si no hi posaam mesures ens quedarem embarassats/es. Ésa dir, la capacitat de procrear es presuposa tant en les parelles que volen tenir fills de joves com en les que ho veuen com la culminació d'un procés vital, d'un pla de vida.

En primer lloc les parelles hauran de fer front al desconcert inicial, assimilar el que està passant i obligatòriament entraran ene l procés de replantejament del pla de vida i en la pressa de decisions importants sobre aquest pla de vida: seguir-ho intentant pels seus medis, solicitar ajuda per a la reproducció asistida, adoptar, acollir, etc...  Això provoca una veritable crisis a l'entorn de la persona, la familia i sobretot la parella. I tot i no té perque converstir-se en una crisi vital greu, sovint ens trobam amb que acaba generant una crisis vital crònica mantinguda per la continua frustació del desig de ser pares/mares.

Els alts valors associats a la procreació, fan que el fet de tenir fills serveixi a la societat en que vivim com a indicador de la virilitat/feminitat de la persona, així doncs el no poder-ho assolir sense ajuda externa sovint es viu com un qüestionament d'aquesta virilitat/feminitat.  fet que pot arribar a modificar el concepte que es té d'un mateix: baixant l'autoestima i generant sentiments d'inferioritat, baixa confiança en un mateix i baix amor propi, pobre autoimatge, valoració d'un mateix com a incomplet o amb defectes, com a poc atractius i dignes de consideració dels altres, arribant a qüestionar la seva capacitat de desenvolupar-se com a pares i de mantenir una relació de parella.

En les societats en que la demanda de paternitat/maternitat és alta degut a necessitats socials, econòmiques i religioses, el fet de no tenir descendència condueix directament a conseqüències psicològiques molt negatives.



La visió d'aquesta problemàtica però està canviant ja que la visió oficial del problema psicològic de la infertilitat com a generadora d'una crisi vital important que generarà alteracions psicológiques significatives està perdent força. De fet les investigacions actuals están definitivament a favor de despatologitzar la infertilitat tot i que sempre quedarà un subgrup de parelles en les quals serà necessària l'ajuda psicològica


Així doncs es posa de manifest la necessitat d'actuació dels psicòlegs en aquest camp d'atenció a parelles amb problemes d'infertilitat, i els objectius preferents d'intervenció serien:

1.- Reestructuració dels valors de la paternitat biològica, de l'autoconcepte i les conseqüències del procés d'autoevaluació.


2.- Intervenció pel maneig i la prevenció de l'ansietat, els comportament depresius i la culpabilització, normalització de la sexualitat i l'aïllament social.

3.-Reforç de la relació de parella, comunicació directa, pressa de decisions, recolçament emocional i relació sexual.

4.-Preparació per a les intervencions mèdiques a les que es faci front i les seves conseqüències per tal de tenir una relació asertiva amb els professionals de la salud reproductiva.

Un fet important a destacar és que dins dels objectius de la intervenció psicològica no es considera la "satisfacció del desig de tenir un fill/a" ja que entre les nostres tècniques no comptem amb cap instrument  ni estratègia que pugui provocar diretament un augment de la probabilitat de concebir i fins el moment no hi ha proves científiques que demostrin que l'ansietat sigui determinant pel resultat de la intervenció reproductiva ni que els programes d'intervenció psicològica aconsegueixin augmentar significativament les tases de concepció.


Està clar que podem ajudar a gestionar aquest procés i a preparar el terreny psicològic per a qualsevol resultat possible, pero no podem anar massa més enllà.

miércoles, 12 de agosto de 2015

No hace falta un Certificado para ser una empresa efr (Empresa familiarmente responsable)


Hoy quiero recoger una breve reflexión sobre uno de los que eran mis ámbitos de trabajo hace unos dos años, todo a raíz de observar como una pequeña empresa familiar, sin necesidad ni certificaciones oficiales, aplica en su filosofía desde su nacimiento mucho antes de la moda de la "titulitis" empresarial, el sentido común y cumple con él los criterios que exige por ejemplo la certificación en efr.  Estoy hablando de una tienda en Palma, "Recursos Naturals"  una herbodietética que puede hacer gala cada día más de ser una "Empresa familiarmente responsable" y con la que tengo el placer y el orgullo de colaborar. En este link podréis ver su comunicado, no tiene desperdicio y esa es la actitud que mueve montañas! 

«Debemos ser la expresión del cambio que deseamos ver en el mundo» ...
Posted by Recursos del Medio Natural on Martes, 11 de agosto de 2015

Su última mejora, una reorganización de horarios, llevada a cabo desde la comunicación directa con los empleados, estableciendo juntos la mejor manera de llevarlo a cabo, los objetivos, las ganas, los detalles,... Sí, estoy refiriéndome a una pyme, no a una gran corporación a la que los títulos colgados de sus majestuosas paredes les hacen más grandes, no, estoy hablando de una empresa familiar, cálida, acogedora y preocupada desde siempre por el bienestar tanto de empleados como de clientes, con flexibilidad ante imprevistos o previstos, con actitud de mejora contínua, con ganas de seguir aprendiendo siempre y con voluntad de ser mejores terapeutas, mejor empresa, mejor sociedad,  en definitiva de seguir siendo personas "humanas", de no dejar que la corriente te lleve donde a casi todos, a priorizar la mejora de las cuentas  de beneficios a costa de la espalda de tus empleados y es que mejorar las condiciones de empleados revierte directamente en una mejora empresarial que llega de igual manera a la cuenta final de beneficios. 
Y es que últimamente no paro de recibir casos en los que la crisis es la excusa ideal para aplicar medidas dignas de la era medieval, para retroceder años atrás en aras de conseguir reflotar la empresa pero siempre a costa de "explotar" a tus "recursos humanos", una etiqueta que nunca me ha gustado ya que asimila a las personas a las máquinas, y eso que he trabajado muchos años en un departamento de recursos humanos, quizás ese sea uno de los motivos por los que decidiera tomar el vuelo...

Pero  me gustaría profundizar un poco en que se entiende por Empresa familiarmente responsable,  (texto tomado  y adaptado de la Prof. Nuria Chinchilla Albiol, Directora del Centro internacional Trabajo y Familia ESE Business School). Así pues EFR es  un movimiento internacional que, formando parte de la RSE (Responsabilidad Social Empresarial), se ocupa de avanzar y dar respuestas en materia de responsabilidad y respeto a la conciliación de la vida familiar y laboral, al apoyo en la igualdad de oportunidades y a la inclusión de los más desfavorecidos, tomando como base la legislación vigente y vinculante y la negociación colectiva, de forma que las empresas efr realizan una autorregulación voluntaria en la materia. EFR responde a una nueva cultura sociolaboral y empresarial basada en la flexibilidad, el respeto y el compromiso mutuos.



Según una encuesta realizada por el Families and Work Institute, un gran número de personas cambiaría algunas compensaciones y beneficios por flexibilidad para poder reconciliar la vida laboral, familiar y personal. La familia del empleado empieza a ser importante, pasando a convertirse en un nuevo stakeholder de la empresa. Las empresas no son las únicas responsables de la vida familiar de las personas, son complementarias de otras muchas medidas tomadas por distintos agentes sociales, entre ellos el Estado y las Administraciones públicas, pero sí pueden contribuir de manera significativa a mejorarla. 

Tres son las áreas que influyen en la vida de una persona y que son influidas por ella: familia, empresa y sociedad, los tres vértices de un triángulo en constante evolución que pivota sobre la vida de familia. Familia y trabajo son dos ámbitos de desarrollo humano y profesional y es importante darse cuenta de que el trabajo es instrumental para la familia y para la persona y no al revés. En este triángulo de familia, empresa y sociedad la persona está en medio y va conformándose cada vez como más madura o más inmadura, dependiendo de las decisiones que se tomen y lo que se esté viviendo. Para humanizar la sociedad y construir esa riqueza necesaria de capital económico, humano y social, se necesitan familias, y empresas que sean familiarmente responsables para tener sociedades fuertes. 3 La realidad es que la jornada laboral está organizada como si las personas que trabajan en la empresa no tuvieran otras actividades que hacer en su vida. Hay muchas organizaciones que ignoran la vida privada de sus empleados y muchas veces, los padres de familia tienen que hacer un esfuerzo extraordinario para poder llegar a todo, tanto en la vida laboral como en la familiar. 



Durante mucho tiempo se ha pensado que la maternidad es un coste y se ve como un problema para las compañías cuando en realidad tenemos nueve meses para pensar cómo planificar los cuatro meses de baja por maternidad. En cambio el estrés sí que está haciendo que las empresas tengan realmente bajas inesperadas y mucho más largas, porque somatiza en enfermedades. De hecho, hay más bajas por estrés que por maternidad. El estrés es una enfermedad, la maternidad es un enriquecimiento de la persona porque el que ejerce como padre y como madre está desarrollando competencias y habilidades que después llegan a la empresa y le añaden valor. 
Si hacemos memoria del pasado, todavía podemos recordar que hace cincuenta años no existían políticas que protegieran activamente el medio ambiente. Había una falta de conciencia en las empresas de estar destruyendo y dañando el planeta Tierra. Nos llevó tiempo entender y aprender los múltiples efectos perversos que llegan por no proteger el medio ambiente. Ahora sabemos que tenemos la necesidad de preservar los recursos naturales en el planeta para nuestro uso y para el uso de las futuras generaciones, y las empresas que contaminan el aire o los ríos tienen que pagar sanciones. Con ellas pueden ponerse en marcha piscifactorías que repueblen los ríos. Hoy en día, sin embargo, muchas empresas siguen sin ser conscientes de que están destruyendo la ecología humana, contaminando su propia organización y la sociedad con prácticas que la dañan y deshumanizan, ya que no permiten que los empleados satisfagan su responsabilidad como cónyugues o padres, con lo cual se debilitan las familias, la única “humanofactoría” forjadora de capital humano y social. 


Espero haber aportado algo de luz sobre el tema, y si alguién se siente motivado a luchar por esa causa, tan solo tiene que entrar en contacto con la Fundación Más Familia http://www.masfamilia.org/   es la responsable de impulsar esta iniciativa que lleva ya años de aplicación y en la que están acreditadas como certificadoras ya muchas empresas como por ejemplo AENOR.

Hagamos entre todos del trabajo y de la sociedad factores que sumen, o multipliquen, pero que no resten ni dividan!!!


miércoles, 17 de junio de 2015

El SAPS, reconegut com a Web d'Interés Psicològic

L'associació Mentes Abiertas després de revisar el blog del SAPS, ha cregut que es complien els criteris per asignar-li el calificatiu de Web d'Interés Psicològic.




Aquests criteris són els següents:


CRITERIOS DE CALIDAD

Código Deontológico. Los profesionales se adscriben a un Código Deontológico que determina los pormenores a la hora de ejercer la profesión.

Profesional Acreditado y Colegiado. Para certificar su web como merecedora del certificado de interés psicológico debe de aparecer algún/una profesional acreditado/a junto con su número de colegiación.

Confidencialidad. El/los responsable/s de de la web se comprometen a mantener el derecho a la intimidad de los pacientes y el secreto profesional, así como la política de la L.O.P.D.

Originalidad de contenidos. Para ofrecer un nivel de calidad aceptable, se demanda que haya un porcentaje de los contenidos que sea original para hacer la web interesante a los usuarios
Publicidad o patrocinio presentados de forma clara. En caso de que la página web contenga espacios publicitarios, éstos deberán presentarse de forma especialmente visible para no confundir a los usuarios.

Sección de contacto identificada y accesible. Debido a la especial sensibilidad de los contenidos , proponemos que en todo momento esté presente una sección o datos de contacto para que la persona pueda consultar sus dudas con el profesional si surgieren.

Sometidas a revisión periódica. Los avances en investigación hacen que la información de una web de salud mental no pueda quedarse estática.

Política de privacidad con respecto al alta de usuarios. Consideramos obligatorio informar a los usuarios de la política de privacidad.



Una vegada més molt content de veure com amb petites passes anem fent avançar allò que era un somni i ara és una realitat. Seguim somiant, segjuim amb il.usió i mooooltes ganes de fer bona feina!!

Moltes g`racies a l'Associació Mentes Abiertas per la seva feina!!

lunes, 18 de mayo de 2015

El SAPS Evoluciona...


Idò sí, el que va néixer fa ja 3 anys com un senzill blog on anar arreplegant informació interessant al voltant de la psicologia i com a acompanyament al meu procés de canvi professional per passar de la prevenció de riscos laborals a la psicologia, fa una passa endavant i a més de la consulta que molts de voltros ja coneixéu, ara ens podreu trobar també a la tenda d'herbodietètica "Recursos Naturals".



Una nova etapa, una nova col.laboració entre bons professionals però millors persones, a aquesta tenda/consulta  hi trobareu na Vero i en Salva al capdavant d'un equip molt preparat i atent que vos assesoraran de la millor manera en tot lo referent a Naturopatía, teràpies naturals, intoleràncies alimentàries, massatje, reflexologia, drenatje linfàtic, i un llarg etc, a més de tot tipus de productes biològics, enfocats a diabètics, lactants, celíacs, esportistes, suplementació alimenticia, fitoterapia i tot un seguit d'articles de regal per que vulgui regalar "salut".  I algún de voltros vos demanareu, i perquè aquesta col.laboració, que hi fa un psicòleg entre massatgistes, osteòpates, naturòpates,...??  

Idò la resposta és ben senzilla i neix del concepte de Salud de la O.M.S. (Organització Mundial de la Salut):  "La salud es un estado de completo bienestar físico, mental y social y no solamente la ausencia de afecciones o enfermedades."

Així doncs, sovint en psicologia ens trobam amb patologíes que precisen de l'ajuda mèdica i generalment acabam tirant de la mà de psiquiàtres per prescriure medicació, una medicació que no està exenta de riscos i efectes secundaris. Doncs bé, sense descartar aquesta vía que en determinats casos es fa del tot necessària per aconseguir restablir un mínim d'equilibri de salut, en el SAPS treballam també amb la línea que cada vegada va agafant més força i que en països del nord d'Europa ja és co-oficial al sistema de salud, la medicina natural o alopàtica, importanda d'Orient i amb bons resultats, sempre tenint en compte que l'estat de salut ve molt determinat per allò que mengem i així mateix per allà que feim i des del punt de vista psicològic per allò que pensam. Podem recordar aquí el concepte de salud mental de Merriam-Webster: "el estado del bienestar emocional y psicológico en el cual un individuo pueda utilizar sus capacidades cognitivas y emocionales, funcionar en sociedad y resolver las demandas ordinarias de la vida diaria".

Així doncs, en breu els clients de Recursos Naturals, comptaran amb el nostre recolçament a nivell psicològic per a fer front a les dificultats que es puguin anar trobant alhora de restablir el seu estat de salut, alhora de millorar-lo o simplement per tal d'ajudar-los a assolir els reptes que es proposin a la vida, ja sigui a nivell esportiu, o canviar un hàbit o reforçar-ne un d'existent, millorar l'adherència als tractaments o simplement aprendre a veure el costat positiiu de la vida i superar les dificultats de forma ràpida i adaptativa.

A continuació vos deixo les seves dades de contacte així com el link a la seva web on podreu ampliar la informació. Vos convido a visitar-los ja que qui no coneix aquest món, es perd l'oportunitat de fer un ús diferent del que ens dóna la natura.

Per a qualsevol informació adicional no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres on sempre, estarem encantats d'atendrer-vos!!

Mos hi veim!!! Salud!!

I recordau......



Recursos Naturals

C/ Emilio Serrano nº4 frente parque Son Oliva

Tel: 971 76 15 50 Tel móvil: (34) 658 87 28 93

botiga@recursosnaturals.com



sábado, 9 de mayo de 2015

Intel·ligència emocional a la infància


Avui vos convido a reflexionar sobre un tema que sovint preocupa a les mares i pares d'infants petits, que veuen com els seus "angelets" que fins fa poc tenien molt acotades les influències externes (amiguets, desconeguts, etc ...), començen el procés de socialització, amb una més o menys brusca inmersió en la societat, escoleta, activitats extraescolars, nous mestres, nous entorns, nous amics, ... i veuen com van nutrint-se de les noves influències i canviant o re-creant el seu caràcter, les seves reacccions, el seu comportament i les seves actituds envers el món.  

Sovint, per referir-se a aquest fet he sentit l'expresió (emprada en tò sarcàrstic) de "els perverteixen", intentant referir-se al procés de canvi en "negatiu" que poden observar en els seus infants arrel de la interacció amb altres que han rebut una altra educació, ni millor ni pitjor, (no entrarem a jutjar) senzillament diferent... 

I llavors doncs hi entra en joc la reflexió a la que vos convido. L'he trobada molt ben expresada en el següent blog que vos descobreixo en el link  a continuació.   


Especialment rellevant de l'article és la següent sentència molt encertada i sovint malinterpretada tant pels pares com per la comunitat educativa:

No es fuerte el niño que necesita ejercer algún tipo de violencia, más bien, hablamos de debilidad,...




Cal estar a l'agüait tant des de l'òptica familiar com de l'educativa, saber distingir els indicatius de susceptibilitat dels difernts infants i adequar les actuacions en tots els àmbits per ajudar en la mesura del possible als nins a entrendre el que viuen, a interpretar-ho de la millor manera per salvaguardar la seva autoestima, la seva dignitat, la seva forma de ser i entendre el món i de "menjar-se la vida, la seva vida". I és que ningú ñes millor un que l'altre, en la diversitat hi ha el potencial d'una societat per tirar endavant i ser més "feliços" junts a cada pas". Un bon equip no està format tan sols per les millors estrelles individuals, sinó per petites habilitats individuals que quan es junten "sumen" i donen raó a un dels principis de la Gestalt, "El tot és més que la suma de les parts".

Un dia, parlant amb una mestra, ens va dir, "quan et peguen, pegar no és pegar, és defensar-se". La qüestió aquí és, si no es defensa el nin/a qui ho farà? Hi seràn sempre els pares per treurer-li les castanyes del foc??  Llavors conceptes com asertivitat, autoestima, un bon autoconcepte, habilitats comunicatives, autocontrol i un bon estil atribucional  entre d'altres seràn eines claus per entrendre el món que ens envolta i les sovint incompreses reaccions i conductes d'aquells que consideram els nostres amics, veïns, coneguts, companys, etc...

Salud!!!!

martes, 17 de marzo de 2015

Repensant el present: vida / feina, feina / vida

Avui vos vull parlar un poc de la feina... i de la vida.  Sovint a consulta em trobo amb moltes problemàtiques laborals, que donen molts de motius per fer una aturada en el nostre camí laboral i repensar una mica tot. El que escric ara no preten ser un article d'opinó, sin més no, tan sols voldria sembrar en vosaltres la llavors de la curiositat i de la reflexió sobre un dels temes que avui en dia provoca més transtorns a la societat actual, la feina. 

Us deixo un seguit de videos ordenats estratègicament, per a qui tengui temps i ganes de repensar una mica sobre la societat actual, sobre la importància del fer feina, i la de fer feina en allò que t'agradi, repensar sobre l'evolució del concepte feina, i de la pràctica de la feina, repensar com serà la feina dels futurs treballadors ens pot ajudar a repensar com hauria de ser el model educatiu, però de primeres una cosa està clara, "flexible" ja que el més important hauria de ser donar cabuda a tota al variabilitat humana, i no ser exclusiu, aquí queden eliminats de cop els processos de selecció de personal i tot el que comporten. No vull desprestigiar la feina de ningú, però les vocacions hi són per algún motiu. Qui es va aturar a pensar quan li sorgí la seva primera feina, que pasaría si la fes durant tota la seva vida?? Avui en dia, no es pot triar la feina, no hia feina, hi ha atur, sí, és cert, però no ens podem quedar asseguts mirant com passa la vida esperant que els nostres governants ens crein un lloc de feina, això seria donar-lis el locus de control a ells, tenim una vida per ser viscuda, o sobreviscuda,...  cal seguir el nostre cor, ser creatius, saber en quin món ens movem, com canvia aquest món, reconéixer les senyals, interpretar bé els inputs i esforçar-mos per ser millors cada dia, i amb això no vull dir més formats, més "educats", sinó més autèntics, més nosaltres mateixos, més feliços, donant la importància relativa a cada cosa, i també als diners i a totes les estructures herdades del passat, d'un passat que no és més que això, alguna cosa que va ser, però ara ja no és....  

Salud!











viernes, 13 de febrero de 2015

EL SAPS: Web d'interés sanitari

Molt content d'anar fent petites passes. La darrera, rebre una bona valoració de part del Comité avalluador de Portales Médicos, un colectiu que posa un poc d'ordre entre tot el desgavell que et pots trobar quan decideixes "navegar" per la xarxa. Així doncs m'han reconegut aquest blog com a d'interés sanitari.   Amb més ganes que mai de seguir millorant i arribar a assolir les fites que resten esperant-me al camí escollit.  Gràcies a tots/es els que ja confiau en el SAPS.